diumenge, 14 d’agost del 2011

Sobre la construcció d'identitat dins els moviments socials

Existeix ja una identiat col·lectiva com a moviment 15M? com a assemblea d’indignades de Castelló?. Abans del 15M parlàvem de la construcció d’identitat col•lectiva dins els moviments socials, i/o dels seus col•lectius. El cognom que ens posem com ara Pere de l’acampada contra Bolonya, Maria del Casal Popular, Susana de Castelló per Palestina, etc. Com atorguem eixe cognom a l’altre per identificació, i com la pròpia persona el revindica, fet que, en gran mesura, demostra que ja hi ha una identitat col•lectiva configurada.



Aquesta identitat és forma segons la psicologia social a partir de la participació per motivacions individuals en mobilitzacions socials. Alhora en aquest procés d’identificació hi ha un canvi de valors en la creació d’un sentit comú. Eixa motivació individual entra en interacció i és ahí on comença eixe procés de identificar-se en allò que s’està construint. En aquest moment de “Stato Nascente” les dinàmiques d’identificació i ruptura són vertiginoses, hi ha una espècie d’estira-i-arronsa constant entre el rebuig i l’identificació. La integració simbòlica dins el moviment 15M sembla plena d’esquerdes, en part obertes per dinàmiques internes realment millorables, per un context mediàtic que ens porta inevitablement a funcionar sota els seus termes, i clar, pel domini d'anys d'inoculació de societat de consum.

El senyor Manel Castells, entusiasmat amb el 15M i la seua coordinació en les xarxes socials, diu que els moviments socials són els únics subjectes capaços de generar noves identitats en l’era de la informació. Realment amb el 15M hem trobat un canvi en el paradigma dels moviments socials. El que s’ha vingut anomenant nous moviments socials (ecologisme, feminisme, drets civils, el no a la guerra, etc.) lluiten des d’un marc d’acció amb uns plantejaments específics (el medi ambient, el drets de les dones, etc..).
Fins i tot l’antiglobalizació, tot i ser una suma de moviments, mai va ser capaç d’unificar una alternativa de consens al capitalisme.

Per la seua banda el 15M, pel que sembla en aquest “Stato Nascente”, retorna al marc del moviment social històric, del moviment obrer, en el sentit que té uns plantejaments ideològics globals, tot i que estiguen en construcció, o en tensió amb plantejaments purament reformistes. Si més no, la recepta més cosmètica del consens de mínims abasta diferents reinvidicacions que van més enllà del marc específic dels moviments
socials coetanis. En aquest sentit ha estat una explosió social que retorna a aspiracions de context global.

El sociòleg italià dels moviments socials Alberto Melucci es refereia al moment històric present com un moment frontissa, un moment d'incertesa cap a una nova fase social per definir. Bé, este estudiòs ja ha mort, exactament al 2001. Venia a dir que estem en una època de canvi. El que interessa de Melucci és una anàlisi dels moviments socials que no els considera una unitat fàctica (el moviment ecologista, el moviment 15M), sinó com un procés continuu, un producte de negociacions constants, d'intercanvis,
de decisions, de conflictes entre els seus actors. Per tant, la "unitat fàctica" del moviment s'assoleix mitjançant eixe procés, dins d'eixe marc de relacions socials.

En el cas que ens ocupa dins el "Stato Nascere" del 15M veiem com aquest sistema de relacions es viu en una intensitat inusitada de fidelitats i distanciaments individuals. Seguint a Melucci veiem com les persones creem significats per donar-li sentit a aquesta acció col·lectiva, però, uns significats individuals que han de trobar les seues confluències en allò col·lectiu. Sinó, veiem com la llarga distància entre les expectatives
o orientacions individuals i la realitat de l'acció col·lectiva en volta d'apuntalar aquest camí per a construir una alternativa significativa del món, deixarà un rastre d'abandonaments. Per a Melucci és d'aquesta manera com els moviments socials es converteixen en desafiaments simbòlics per als codis de la cultura dominant.

D'aquesta manera, trobant sentit comú des de les assembles, les xerrades informals, les llistes de correu, les activitats, etc., és com s'aconsegueix ser realment un nou moviment social. Per això és tan important en este moment embrionari aprendre assemblearisme i desapendre individualisme. Pensar i actuar des de la intel·ligència col·lectiva que diuen en Madrid. És la única manera existent, des del consens, en què tothom es pot veure representat.

Bé, este senyor és molt interessant en les seues anàlisis perquè intentava esbrinar, clarificar, quina és la construcció social de les figures col·lectives, i ara mateix, des del 15M vivim un exemple clar d'eixa construcció, si realment hi ha arquitectura per a estructurar un nou moviment social, o no és més que una explosió d'un malestar social no canalitzat.

Entre les coses clarament millorables trobem la manca de paciència, les preses i la necessitat de solucions immediates als problemes interns, el que porta les motivacions individuals cap a frustracions prematures.
En aquest sentit es mostra la debilitat dels significats atribuits a la precària identitat col•lectiva bastida fins al moment. Els canvis profunds es produexien a llarg termini, els canvis cosmètics a curt termini. Una modificació d’una llei es pot produir d’una setmana a una altra, però aprofundir en un nou model social, buscar un canvi profund, estructural, tarda molts anys. Cal pensar a llarg termini.

Quan parlem de construcció d'identita col·lectiva ho fem en termes de necessitat per tal que aquesta explosió social tinga la seua comunitat, la seua col·lectivitat preocupada perquè continue a llarg termini.
Per a la consolidació cal que es cohesione un sentit comú, uns significants compartits, una nous codis per qüestionar els actuals, és a dir, una identitat que no necessàriament ha de portar a un nou guetto, a una nova identitat basada en autoconsum i autoreferència. És a dir, perquè en aquest moment frontissa de la Història naisca un nou moviment social que connecte amb amplis sectors de la població, i que aquests siguen capaços d'organitzar-se cal sentir que formes part d'una història compartida, d'una visió de l'estat de les coses i d'un camí a recórrer per canviar-lo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada