Com reflexionem l'evolució dels moviments?

Tenim tendència a veure l'evolució de les coses de manera lineal (cosa de la modernitat i la nostra idea de progrés) i aquesta visió ens impedeix veure canvis qualitatius i salts no evolutius, trencaments, fisures. Per exemple, veiem l'evolució del nostre gueto com que per fi ha passat de les postures a la defensiva (ser anti-, dir sempre No a….) a actituds propositives (construir cooperatives, rebost de sabers, etc.). Però, encara és més complex que això. Per exemple, el fet d'obrir el Casal Popular ja va ser dels seus inicis una actitud propositiva, de construcció, que es correspon amb un cicle i un context més ampli, d'obertura d'espais i projectes autogestionats (casals, projectes de contrainformació, centres ocupats, etc...) a diferents pobles i ciutats (una anàlisi sobre això la podeu vore al llibre "De la protesta al contrapoder"). En el cas dels Països Catalans, es correspon amb una qüestió generacional, de gent jove colpejada per la precarietat objectiva i subjectiva (una precarietat que s'intensifica a finals dels 80 i als 90) que es busca la vida i s'organitza com pot. Ara eixa gent ha crescut en edat i necessita altres tipus de projectes que s'adeqüen a les seues noves circumstàncies vitals (maternitats i paternitats, necessitat de desenvolupament laboral...).



El que es vol dir amb això és:

1. que no és una qüestió únicament d'evolució interna del gueto castellonenc, sinó que probablement si el gueto castellonenc en un principi haguera estat format per persones d'entre 30 i 40 anys aquest tipus de projectes més "adults" haurien sorgit abans. El tipus de projectes, més que a un grau de maduresa d'un moviment (que també), en certa mesura corresponen a un tipus de necessitats de les persones que els porten endavant. I també s'ha de tindre en compte el context social i econòmic més ample en què naixen.

2. això ens porta a la possibilitat que el salt de la reacció a la proposició no sempre haja de seguir, necessàriement, els mateixos passos. En algunes circumstàncies, es pot passar directament a la construcció, després d'un molt breu o fins i tot inexistent procés de presa de consciència i moment reactiu.

3. i a partir d'estes consideracions, tornem al tema de la necessitat de trencar amb les visions lineals de les coses, i a considerar la possibilitat de salts qualitatius, trencaments socials, processos que transcorren en paral·lel i no un darrere de l'altre, etc... Al caliu del15M hem viscut com se salten passos i en 2 mesos la gent ja està parlant de molts projectes no només constructius sinó que busquen solucions pràctiques a la supervivència material més bàsica de les persones, el qual ara mateix comença a ser ja urgent.

4. de retruc, l'aparició i extensió d'aquestes iniciatives constructives pot servir perquè es reforcen mútuament (per exemple, amb l'intercanvi de béns i serveis entre elles, el suport mutu en moments de crisi, la publicitat que poden fer les unes de les altres entre possibles participants.). Ací per exemple una línia de treball que projectes autogestionats ja existents com el Casal o l'Escoleta podrien fer de cara al 15M. Per tant, crec que és important no descuidar tots eixos projectes, i que seria interessant, des d'ells, poder animar a més gent a iniciar els seus, donant-los suport si podem.

5. les diferències entre un moviment/fenomen "de masses" (en el nostre context, gairebé podríem considerar massa a qualsevol grup de persones superior a 100-200) i el notre gueto són infinites. A vegades les diferències quantitatives s'acaben convertint en diferències qualitatives (no volem dir de millor qualitat, sinó de naturalesa diferent). Per exemple, nosaltres hem treballat molt l'autogestió i l'assemblearisme però no en grups tan nombrosos, i podem assegurar que moltes coses que ens pensàvem que ja tenia superades ara ens n'adonem que només les teníem superades a nivell de xicotet grup.

6. això enllaça amb un altre punt: que sovint ens oblidem que la revolució implica aprendre a gestionar eixes decisions que s'han de prendre entre moltes persones, persones que (esperem) seran molt diferents i variades. Seria la vessant més política en el sentit d'organització global de la societat. Això és un aprenentatge, a base de pràctica, i per tant, i com sempre el que toca és l'acció.