2.- Aquest conjunt de canvis econòmics, demogràfics, culturals... van mudar la configuració d'una terra que es va veure abocada a les necessitats d'una societat industrial.
3.- La industrialització va produir un conjunt de transformacions socials, econòmiques i polítiques que van anar teixint el panorama actual.
4.- L'Estat espanyol passava els 20 anys de dictadura i sortia d'un període d'autarquia, aleshores es va aprovar el pla d'estabilització de l'any 59, un dels factors d'aquest conjunt de canvis.
5.- En tot el País Valencià a causa d'un període expansiu del capital durant la dècada dels seixanta i principis dels setanta, es van produir modificacions en el patró territorial, urbà, demogràfic, cultural, ecològic, econòmic... .
6.- L'excedent de mà d'obra procedent de l'agricultura es va convertir en tot un moviment de població des del camp cap a les zones comercials i industrials.
7.- En els últims 50 anys, al País Valencià, s'ha triplicat el nombre de municipis de les comarques de l'interior, en què les defuncions superen als naixements.
8.- A l'any 1963 quan la ciutat sobrepassava de lluny els 50.000 habitants, la classe política aprovà un nou pla d'ordenament urbà.
9.- No hi ha cap tipus de control sobre la verticalitat dels edificis, ni de l'avanç, la direcció i la forma del creixement urbanístic.
10.- A poc a poc es transforma la personalitat urbana des d'un poble gran a una ciutat deforme.
11.- En el camp no estan les empreses, ni el turisme, ni els serveis, ni les infrastructures, ni els espais per al poder polític i financer.
12.- Els treballadors i les treballadores, consegüentment, s'aglomeren en les zones on es concentren els mitjans de producció.
13.- Al País Valencià els beneficis acumulats pel comerç exterior agrícola comencen a invertir-se en indústria (a Castelló en fàbriques de taulells principalment), amb el suport econòmic del govern espanyol.
14.- Amb aquesta dinàmica la ciutat va doblar la població en 20 anys, i s'anava formant una nova identitat.
15.- La nova classe treballadora de Castelló es distribueix per la perifèria de la ciutat en condicions precàries, moltes vegades sense clavegueram, ni enllumenant. En molts casos es construeixen les seves pròpies cases.
16.- Barris com San Josep Obrer, Tombatossals, Sant Agustí, San Llorenç, grup Roser, etcètera, són un exemple d'autoorganització veïnal per sobeviure a una situació de pobresa en un espai hostil.
17.- Aquest procés suposa que l'excedent de mà d'obra immigrada des del camp es recol·loca en sectors com la construcció. 2.500 empreses i 5.200 treballadors, majoritàriament immigrants, en l'any 67.
18.- També és l'època del boom turístic. Adès es va viure un procés semblant a l'actual. Especulació de sòls i negocis immobiliaris. En la costa de Benicàssim l'any 69 es concentraven més de 50.000 pixapins.
10.- A poc a poc es transforma la personalitat urbana des d'un poble gran a una ciutat deforme.
11.- En el camp no estan les empreses, ni el turisme, ni els serveis, ni les infrastructures, ni els espais per al poder polític i financer.
12.- Els treballadors i les treballadores, consegüentment, s'aglomeren en les zones on es concentren els mitjans de producció.
13.- Al País Valencià els beneficis acumulats pel comerç exterior agrícola comencen a invertir-se en indústria (a Castelló en fàbriques de taulells principalment), amb el suport econòmic del govern espanyol.
14.- Amb aquesta dinàmica la ciutat va doblar la població en 20 anys, i s'anava formant una nova identitat.
15.- La nova classe treballadora de Castelló es distribueix per la perifèria de la ciutat en condicions precàries, moltes vegades sense clavegueram, ni enllumenant. En molts casos es construeixen les seves pròpies cases.
16.- Barris com San Josep Obrer, Tombatossals, Sant Agustí, San Llorenç, grup Roser, etcètera, són un exemple d'autoorganització veïnal per sobeviure a una situació de pobresa en un espai hostil.
17.- Aquest procés suposa que l'excedent de mà d'obra immigrada des del camp es recol·loca en sectors com la construcció. 2.500 empreses i 5.200 treballadors, majoritàriament immigrants, en l'any 67.
18.- També és l'època del boom turístic. Adès es va viure un procés semblant a l'actual. Especulació de sòls i negocis immobiliaris. En la costa de Benicàssim l'any 69 es concentraven més de 50.000 pixapins.
El model de creixement franquista a la Plana es delimita, per un costat, amb l'activitat "turística", sobretot a partir dels anys seixanta quan des del Ministerio de Información y Turismo es segueixen tota una sèrie de mesures per tal de posar, en definitiva, el territori costaner al servei de la inversió financera "mundial", del capitalisme de serveis, etc. Com a consequència, tenim l'impacte territorial actual, model laboral perillós i fugisser, compra de voluntats polítiques, etc. Aquesta "inversió" ha marcat, doncs, part de l'economia de la Plana des de finals dels setanta fins ara (llavors ja es parlava de ports esportius, aeroport o aeroclub de tercera classe, bones comunicacions territorials, alteracions de la normativa legal urbanística, ajudes a la promoció turística, etc).
ResponEliminaD'un altre costat, l'espectacular augment de de la producció de productes ceràmics a finals dels anys seixanta (després del que alguns anomenen com a "Primera Reconversió Industrial" a la ceràmica) feu que es configurara un "paisatge industrial" destacable i amb una activitat que demanava mà d'obra per a la indústria ceràmica i, és clar, vivendes: a partir d'ara, mà d'obra fonamentalment sense qualificació, i vivendes mínimament suficients. Així, a l'Alcora, Onda i Vila-real, com diu la cançó, es feren les cases al costat de les fàbriques en una de les fases més expansives del mercat d'habitages comarcal.
Tant una activitat com l'altra,han estat "respectades" per la Democràcia. Els taurons de les finances urbanístiques han estat dominant un territori que els gestors polítics han posat al seu abast, la catifa vermella per on passaran els seus bulldozers destructius, aniquil·ladors.
Els empresaris del taulell, tot coincidint amb la dita Segona Reconversió Industrial de principis dels anys vuitanta, havien aconseguit mantindre una activitat de negoci important i continuar amb una tasa de benefici que els permetera continuar amb la seua expansió incessant "empresarial". En el camí, havien deixat un rosari de suspensions de pagament, "quiebres necessàries", ERO, etc. Per una altra banda, els brots democràtics més enèrgics i dignes de l'element laboral a les fàbriques foren segats per la corbella democràtica liberal i administrativa: acomiadaments selectius, persecució sindical, escarni públic, apestament, etc. La resta dels treballadors assimilava la por.
En definitiva, a finals dels vuitanta, el capitalisme polític havia obtingut un èxit aclaparador. A partir de llavors el capitalisme local i els capitalistes proclamen la seua victòria total. A partir d'ací, del triomfalisme de finals dels noranta fins a la "mort de fama" actual.