- Segons les xifres de Caritas al 2002 hi havien 20.000 persones vivint amb menys de 20.000 pessetes al mes. Immigrants, pensionistes i persones sense sostre. 100.000 persones arreu de la província viu amb menys de 100.000 pessetes al mes.
- Segons les xifres de Caritas al 2006 el 18% de la població de la ciutat que viu sota el llindar de pobresa.
- Els polítics locals s'apugen en cada nova legislatura el sou molt per damunt respecte el conjunt de la ciutadania.
- Entre els que més guanyen, comptem amb polítics locals com Carlos Fabra amb 84.000 euros l'any, més dietes, assistències i negocis privats; i José Luis Gimeno amb 72.000 euros (LEVANTE, 10/VIII/03).
Luís Batalla.
El País va publicar en la seva secció autonòmica (15/3/02) que la meitat del sòl adjudicat en Castelló mitjançant l'agent urbanitzador s'ha atorgat al grup de Lluís Batalla, més d'un milió de metres quadrats.
JL Gimeno.
L’any 1986 J.L. Gimeno i un grup de furibunds espanyolistes van iniciar una campanya contra la implantació progressiva de l’ensenyament en valencià. Gimeno era el cap de la ultradretana i perseguidora del valencià “Coordinadora Pro Libertad de Enseñanza en Valenciano”.
Va ser conseqüent i va enviar els seus fills a estudiar a Terol per tal d’evitar que estudiaren la llengua d’aquesta terra. No sembla la persona més assenyalada per encapçalar una anomenada i controvertida “Ciudad de las Lenguas”.
El 19 de juny de 1986 publicava un article al diari Mediterráneo, titulat “La enseñanza en valenciano” on començava dient: “Cada día somos más los padres y mayor nuestra preocupación por la próxima implantación progresiva de la enseñanza en valenciano”
Actualment presideix la fantasmada de la Ciudad de las Lenguas.
Alberto Fabra.
Alberto Fabra, primer va ser regidor d'urbanisme, substituint al difunt Víctor Falomir.
Aleshores Alberto Fabra era l'administrador solidari de l'empresa Territorio y Urbanismo SL (El País, 16/4/03).
Alberto Fabra, en el temps que no treballava de regidor d'urbanisme, es dedicava a realitzar programes per al desenvolupament urbanístic del sòl juntament amb l'aparellador de l'Ajuntament d'Orpesa, antic candidat d'Unió Valenciana per Castelló.
Ha estat imputat i absolt en el procés judicial per presumpta corrupció en l’adjudicació a Lubasa dels terrenys de l’antiga estació. També van ser polèmiques les seues decisions en relació a la zona de la Gran Via, on la seua família hi té propietats.
Carlos Fabra.
Carlos Fabra Carreras, es llicenciava en dret a finals dels anys 60.
A poques setmanes de diferència de la mort del dictador Francisco Franco, Carlos Fabra guanyava l’oposició de l’estat convocada per a cobrir el lloc de secretari de la Cambra de Comerç i Navegació de Castelló, càrrec que encara conserva, en situació d’excedència.
C. Fabra a la meitat de la dècada dels setanta també es dedicà a fer de corredor de finques per Borriol, i edifica així l’anomenat complex esportiu La Coma.
C. Fabra als anys setanta, agudament, ingressà a la UCD per a després, als vuitanta, fer-se càrrec de la direcció triomfant del PP provincial.
A finals dels 70, Carlos Fabra Carreras ja era un dels principals cotitzants a la seguretat social de tota la província de Castelló.
Declaracions de Carlos Fabra: «En aquesta província governa el ‘fabrisme'» (Mediterráneo, 3-7-05)
José Alberto Fabra Carreras, segon germà de Carlos Fabra. Banquer i extinent d’alcalde. És un dels representants del PP en el consell d’administració de Ràdio Televisió Valenciana. Ha estat president del Casino Antic de Castelló.
La família Costa-Climent.
Una família important els Costa-Climent. Ricardo Costa i Juan Costa, fills de Maria Dolores Climent, regidora en l'Ajuntament de Castelló (Levante, 9-6-04).
La revista Interviu va publicar a principis de març del 2004 que Maria Dolores Climent va ampliar l'objecte social de la seua empresa Madoyfam, dedicada en un origen a l'ensenyament, a l'àmbit d'"arrendamiento de bienes muebles de naturaleza marítima".
Aquest fet cal emmarcar-ho en el seu context, ja que ocorria just després de l'anunci de la celebració de la Copa Amèrica a València i de les declaracions del seu fill d'ampliar en 1.500 amarres el port de Castelló per a acollir les embarcacions que participaran en la Copa.
Costa Galindo, el patriarca de la família, ocupava el càrrec de delegat a Castelló del Ministeri d’Economia i Hisenda fins a la derrota del PP a les eleccions generals de març del 2004
Juan Costa al FMI “la oferta recibida desde el FMI se produjo en junio pasado y que ésta le había sido formulada en su condición de experto en temas económicos internacionales y, en concreto, en los referidos a la zona de América Latina, «un área importante para el Fondo, por lo que estoy satisfecho de que me hayan elegido»” (Levante, 30-10-04).
Plomes del poder.
Juan Enrique Mas. Periodista. Als anys 70 va treballar a Mediterráneo. Va ser director del diari dretà Castellón Diario, també ha passat per relacions públiques de Marina d'Or i com no, cap del gavinet de l'exalcalde de Castelló.
Javier Arnal, membre numerari de l’Opus DeiMundo de Castellón.
Rànquing d'empreses de la Plana.
Estudi del 2007 consultora Credinform (grup Crédito i Caución), sobre les 5.000 principals firmes espanyoles.
En la posició 23 BP Oil Refinería de Castelló.
En la posició 77 Castro Construcciones.
Lubasa ocupa el lloc 206.
Enaco, la posición 304.
Número 576, Esmalglass.
Construcciones Castelló 2000 en el 649.
IFF-Benicarló ocupa el 663
Ferro Spain està el 668.
Porcelanosa ocupa el 669.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada