dijous, 3 de maig del 2012

Nodes que estimes


Sovint no apreciem el que tenim fins què ho perdem. Aleshores brolla el temps dels laments. Sovint no ens adonem de l'efecte de les paraules fins què les expulses i et revenen per adonar-te de la manca d'empatia que les farcia. Sovint, et sents carrincló pensant en germanors. Com parlem d'enamorament i amistat entre la fermesa de tan puny tancat?.


El Col·lectiu Situaciones descriu a l'article “Algo más sobre la militancia de investigación. Notas al pie sobre procedimientos e (in)decisionesl'enamorament o l'amistat com el sentiment que acompanya i engloba la composició. La composició la podem definir com el fet de formar part d'un conjunt. Amb molts companys i companyes sentim que s'ageganten les nostres capacitats, el nostre poder-fer (en contra d'eixe poder-sobre que patim), a partir de la relació que creem, de la nostra composició, i això ens enamora d'aquestes situacions d'interacció. Del vincle entre el jo i el tu, entre el nosaltres i els altres, de la nostra composició esdevenim “alguna cosa més”.


Fotografia de Dennis Stock

Podem il·lustrar eixa composició, eixa “alguna cosa més”, amb el concepte node. El node en informàtica és el punt d'intersecció de diversos elements en un mateix espai. En termes generals, és l'espai on conflueixen d'una forma horitzontal les connexions d'altres espais. Per exemple, podem fer un paral·lelisme entre el node i la composició a la que fa referència el Col·lectiu Situaciones. Diverses persones o col·lectius en interacció igualitària composen un node, i d'aquesta interrelació naix una xarxa, com per exemple la Xarxa Feminista, o la Xarxa d'Economia Solidària.

Quan vam començar a sentir parlar del terme node s'estenien per Castelló iniciatives del software lliure més lligat als moviments socials, les quals vam conèixer mitjançat projectes per aleshores en naixement com sindominio.net, però, realment el terme node sonava estrany, confús, sense un glossari a la mà no hi havia com afrontar-lo. Això sí, sabíem que res havia de veure amb el NODO del franquisme (abreviació de NOticiario DOcumental). Després vam començar a escoltar-lo amb naturalitat gràcies al lloc web nodo50.org o als hackmeetings. Vam participar d'algun d'aquests encontres i de nou el concepte prenia força.

Amb els anys es va introduir dins el nostre vocabulari, sobretot quan vam pair que el compromís polític és a llarg termini i el treball de formigueta cal centrar-lo en l'enfortiment i creixement del teixit antagonista. Aleshores vam començar a profunditzar en el treball de base per construir xarxa, i amb el temps, gràcies a diferents persones provinents del feminisme vam descobrir un nou concepte: el Rizoma. Aquells que provenim d'experiències marcades per les ideologies que beuen de l'anarquisme i el marxisme vam conèixer un nou terme amb els que confrontar-nos, amb el que nodrir-nos de saba per enfrontar-nos a l'autocrítica i a una nova conceptualització de les pràctiques no jeràrquiques.

Igualment que el Rizoma, un concepte filosòfic que Gilles Deleuze i Félix Guattari desenvolupen en la seua obra "Capitalismo y Esquizofrenia" (ben densa ella!), el qual es basa en el rizoma botànic; el concepte node és un altre concepte totalment vàlid per a reflexionar uns moviments socials capficats en crear vincle social horitzontal. Nodes són persones, nodes són col·lectius, però sobretot, node és la intersecció on ens connectem els uns amb els altres. En aquest sentit pensar en espais de sociabilitat i d'auto-organització com les assemblees o els centres socials autogestionats són la millor representació visual que podem fer d'un node.

Hi ha nodes que enamoren, composicions que són “alguna cosa més”, relacions que ens recorden com de necessari és que ens cuidem i trenquem la tendència a l'aïllament i l'agressivitat, més encara quan les coses venen maldades. Quan participem de les assemblees, els centres socials, els grups de treball, les pràctiques activistes, etc., també hem d'abjurar d'escindir la cura de l'altre. I amb més força, cal treballar aquesta cura perquè siga concomitant a l'activisme junt als nodes que estimem.   

1 comentari:

  1. :-)


    “Un rizoma no comienza ni termina, siempre esta en el medio, entre las cosas, es un ser-entre, un intermezzo. El árbol es filiación, pero el rizoma es alianza, únicamente alianza. El árbol impone el verbo “ser”, pero el rizoma tiene por tejido la conjunción “y…y…y”. en esta conjunción hay fuerza suficiente para des-enraizar el verbo ser (…) Entre las cosas, no designa una relación localizable y que va de uno a otro, y recíprocamente, sino una dirección perpendicular, un movimiento transversal que lleva uno al otro, arroyo sin comienzo ni fin, que corroe sus orillas y toma velocidad entre las dos”.


    Haced rizoma y no raíz, no plantéis nunca! ;No sembréis, horadad! ;No seais ni uno ni múltiple, sed multiplicidades! ;Haced la línea, no el punto! La velocidad transforma el punto en línea. Sed rápidos, incluso sin moveros! Línea de suerte, línea de cadera, línea de fuga. ¡No suscitéis un General en vosotros! Nada de ideas justas, justo una idea. Tened ideas cortas. Haced mapas, y no fotos ni dibujos. Sed la Pantera Rosa, y que vuestos amores sean como los de la avispa y la orquídea, el gato y el babuino."

    ResponElimina